El material utilitzat per fabricar vàlvules de retenció és un factor clau per determinar el seu rendiment i vida útil en entorns industrials exigents. Les vàlvules de retenció d'acer fos, fetes d'acer al carboni o peces de fosa d'aliatge, ofereixen una resistència i una resistència excepcionals a les altes pressions, la qual cosa les fa adequades per a aplicacions de treball pesat-com els oleoductes i gasoductes. La durabilitat inherent de l'acer permet que aquestes vàlvules suportin fluctuacions extremes de temperatura i esforços mecànics sense deformar-se. Per a fluids corrosius, es prefereixen les vàlvules de retenció d'acer inoxidable, ja que el seu contingut de crom ofereix una excel·lent resistència a l'òxid i a la degradació química. Altres materials, com el llautó o el bronze, s'utilitzen en aplicacions no corrosives i de baixa-pressió, com els sistemes de distribució d'aigua, on la rendibilitat-és una prioritat.
L'elecció del material també afecta la resistència de la vàlvula al desgast ia l'erosió. En sistemes amb fluids d'alta-velocitat o partícules abrasives, s'utilitzen materials més durs com l'acer aliat per evitar danys a la superfície. Els components de segellat intern, com ara els seients de cautxú o PTFE, també es seleccionen en funció de la compatibilitat amb el fluid de procés, assegurant un segellat hermètic i evitant fuites. En seleccionar les vàlvules de retenció, els enginyers han de tenir en compte la composició del fluid, la pressió de funcionament i la temperatura per triar la combinació de material adequada. Un desajust pot provocar una fallada prematura, causant fuites, temps d'inactivitat i reparacions costoses. En combinar el material amb l'aplicació, els operadors poden assegurar-se que les seves vàlvules de retenció ofereixen un rendiment fiable durant els propers anys.
